Promeses electorals
Ja se sap que quan venen eleccions, les promeses van a la baixa, especialment per part dels partits i candidats que quan estan sols pensen (i saben !) que tenen molt difícil arribar a governar.
Desgraciadament no es estrany que aquests dies es prometi una cosa, una determinada actuació i deu minuts després es prometi exactament la contrària a poc que l’interlocutor hagi canviat, com tampoc ho és que es prometi l’impossible i garanteixi el que sigui, per molt que les competències o les responsabilitats sobre el que s’està oferint no siguin ni competència ni responsabilitat de l’alcalde o alcaldessa de torn.
És igual. Per alguns, sembla que tot s’hi val. Es pot dir que es canviaran moltes coses i que se’n posaran en marxa de noves, sense dir d’on sortiran els recursos econòmics necessaris o afirmant, ben cofois i contents que, al mateix temps, també s’abaixaran tots els impostos i els recursos dels que disposa un ajuntament per al seu finançament.
Hi ha també qui ho promet tot o quasi tot, però no concreta res. Diu que sí de tot, diu que s’ha de canviar quasi tot, però no diu ni quan, ni com ho farà. És el que en política és coneix com a “candidat universal” perquè el que promet avui aquí, també ho podria prometre demà, ell mateix o un col•lega seu, a qualsevol altre poble o ciutat.
Pensem que a l’inici de la campanya electoral, comença a ser hora de que els candidats expliquin, parlin i si cal debatin el que saben i el que volen fer, de veritat, sense embuts, ni falses promeses, confrontant idees i projectes concrets i viables. Els caldencs i caldenques tenen dret a saber què pensen fer els qui els volen representar en totes aquelles qüestions que els afecten. No cal que diguin que ho arreglaran tot, però si que diguin i concretin el què, el com i el quan ho faran. Si no és així, mal favor ens fan a tots plegats !!!
