Quan fa poc més de seixanta anys ens el van encolomar a canvi d’un grapat de fanals que il•luminaven la Riera per sobre els fulls dels arbres i deixaven les voreres a la penombra, ningú va gosar aixecar la veu en contra. Quatre pintades de quatre “eixelebrats” i para de comptar. Sens dubte, eren altres temps i altres prioritats.
Ara però, quan està en discussió la definició de la mobilitat del conjunt del Maresme, l’opció de desviar el trànsit de la N-II que avui passa pel viaducte es dibuixa en l’horitzó com una possibilitat real. Si la majoria de vehicles te una alternativa, el viaducte deixa de ser indispensable per travessar Caldes, i si és així, derruir-lo i dissenyar una variant passant per l’actual autopista, passa d’utopia a realitat.
Fa pocs mesos, J.Baró (PSC) reclamava públicament l’enderroc. Ho celebrem perquè pensem que és una qüestió de poble i no de partits.
CiU ja ho va demanar al 1995 i sempre ho ha incorporat als seus programes electorals. Durant anys però, la reacció del PSC local, ha estat més de burla que d’una altra cosa. Només va canviar quan, al 2008 i al 2013, amb CiU al govern municipal, es va afegir a la petició d’enderroc que va fer l’Ajuntament aprovant mocions que vam enviar a totes les administracions implicades.
Ara ho tornarem a fer. Demanarem que qualsevol solució que es plantegi per la mobilitat al Maresme inclogui sempre la gratuïtat de l’autopista i la supressió del viaducte de Caldes.
Igualment com ha passat amb el retorn dels espigons, a vegades, els somnis es fan realitat i aquest dos, els dels espigons i el de la supressió del viaducte, CiU de Caldes els porta al seu carnet d’identitat des de fa molts anys !!!!!
