CdE 190616.- En el Ple de l’Ajuntament del passat 15 de juny, el portaveu de GENT D’ESTRAC, Albert Batlle, va demanar la creació de la COMISSIÓ DEL VUITÈ CENTENARI, formada per tots els partits polítics i amb participació ciutadana, per a decidir com i quan es podrien commemorar els 800 ANYS d’existència de CALDES.
La petició s’explica per la data. Va ser el 9 de juliol de 1219, quan els senyors del castell de Mata, Guilleuma de Castellvell i el seu fill, Guillem de Montcada, propietaris del territori comprès entre les rieres de Caldes i Argentona, van separar la part del que avui en diríem Dalt de Caldes, i la van cedir al ciutadà barceloní Pere Grony per a que, aprofitant el cabal d’aigua termal que hi havia, hi construís un asil per a malalts i pelegrins, igual com havia fet a Barcelona, Martorell i Santa Coloma de Gramenet.
El document original de la cessió es custodiava a la Parròquia de Caldes, però se’n ha perdut la pista. Es coneix la seva existència pel testimoni dels historiadors que n’han fet referència: Salarich (1881), Carreras Candi (1893), Pons i Guri (1932), Miró (1977) i molts altres. Més recentment, Ramon Mª Salvà el va publicar a “La Veu de Caldes” (1981) i Batlle al seu treball “Caldes d’Estrac-Caldetes, un vell plet” (1984).
El més important de la donació, és que va comportar l’aparició d’un territori pràcticament independent, únic a tota la comarca del Maresme. Era el que històricament es coneix com un “alou” o “quadra” que, al créixer, després es convertí en carrer de Barcelona, quan a l’any 1396 el Consell de Cent el va comprar al rector de la Parròquia, Francesc Faver, que n’era el titular.
Durant segles, mentre la resta de pobles s’anaven deslliurant del seu senyor feudal (*), Caldes va seguir el seu camí sota l’empara barcelonina, fins que al 1716, el rei espanyol Felip V va abolir totes les possessions de la ciutat amb el Decret de Nova Planta ja prou conegut. Llavors, Caldes va passar a ser un poble “normal”, igual com tots els altres, condició que ha mantingut fins els nostres dies.
Impossible de resumir tota la història. Segurament és una de les feines que hauria de fer la Comissió. En qualsevol cas i, al marge de cap connotació política, com a poble, si que cal decidir com fem honor i reconeixement als nostres avantpassats que han portat Caldes a ser com és ... No cada dia s’arriba als 800 anys ...
(*): Argentona (1352); Llavaneres (1480); Sant Vicenç (1543); Arenys Munt (1574); Arenys Mar (1599).
