VEÏNS I COMERCIANTS MOSTREN LA SEVA PREOCUPACIÓ
CdE 200505.- Són ja més de quinze dies que, amb més o menys intensitat i constància, baixa aigua (i sorra, fang i pedres) per la riera. No és producte de cap canonada rebentada, ni de cap piscina buidada. És aigua natural, de pluja, provinent de la muntanya, que fa setmanes flueix i supera algunes de les mines que hi ha riera amunt i discorre, sense que ningú hagi estat capaç d’aturar-la, fins al tram urbanitzat on, cada dia, protagonitza episodis de brutícia, esquitxos, problemes per travessar, pols i pol·lució.
Resoldre-ho no és fàcil, perquè el cabal, per ara, és considerable. Però està clar que les conseqüències no són les mateixes a la part alta, on “només” es tracta de fer compatible aigua i vialitat, que a la part baixa, l’asfaltada, on, a més, dificulta l’activitat diària dels ciutadans/es.
Semblaria que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), titular dels rius i rieres, és la primera responsable, per molt que sovint, quan se li reclama per les molèsties que ocasionen les avingudes d’aigua, respon que precisament aquesta és la seva missió, procurar que l’aigua vagi per la seva llera i que la resta no és cosa seva, sinó dels que les han convertit en vials, carrers o avingudes.
Igualment, també sembla que els ajuntaments per on discorre, haurien de ser els encarregats de pal·liar-ne les molèsties. Per ara, es diria que els d’Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Vicenç no han estat molt diligents i que el de Caldes, que és el que rep les pitjors conseqüències, no té massa marge de maniobra per actuar dins el seu terme.
La solució per tant, no és fàcil. A part d’esperar que s’esgoti (ningú sap quan pot durar), potser es podrien improvisar petites preses de sorra que embassessin aigua i no deixessin que seguís, riera avall. Ja n’hi ha algunes de mig fetes, potser només caldria retocar-les, fer-ne més i preveure el seu buidatge mecànic quan estiguessin plenes.
Ara bé, per erradicar el problema, només hi ha una opció. Soterrar l’aigua a tot el tram asfaltat de la riera. Amb un dipòsit sorrenc a la capçalera, que l’engolís, filtrés i fes que passés per on passa a totes les altres rieres de la comarca: per sota!. Només cal veure el tram final de la de Caldes, net de sorra i pols perquè l’aigua no hi arriba, per adonar-se’n de la diferència.
