ES PRESERVARÀ EL CANÓ DELS NÀUFRAGS
S’ESTUDIARÀ EXPOSAR-LO EN LLOC ADIENT
CdE 210605.- La iniciativa va ser de GdE però tots els Grups s’hi van sumar, modificant i consensuat l’ACORD UNÀNIME de preservar el CANÓ LLANÇACAPS de l’antiga Societat de Salvament de Nàufrags, que ara és de la Creu Roja Local, i serà l’ÀREA de CULTURA qui pilotarà la seva conservació, per buscar-li el millor emplaçament possible. També es demanarà suport tècnic a l’Arxiu Històric Comarcal.
L’acord aprovat explica que el 21 de novembre de 1902, es va constituir la primera Junta dels NÀUFRAGS de Caldes. Domingo Grau, que també era l’alcalde, en va ser el primer president, Joaquim Roger, secretari i Bonaventura Manau Fontrodona, tresorer. Els primers voluntaris que s’hi van apuntar van ser Jaume Grau, Francesc Pigrau, Aleix Rovira, Joan Arnó i Salvador Agell.
El setembre de 1903, es va adquirir, un CANÓ LLANÇACAPS, que avui encara es conserva, i que és un dels tres que hi ha a tot l’estat espanyol i un dels pocs que queden a tot Europa, fet aquest que atorga a la peça encara més valor.
El CANÓ és en realitat un coet de ferro, cilíndric, de 8 cm, que tenia un abast d’uns 500 m. Quan hi havia un vaixell en perill, els voluntaris dels Nàufrags plantaven a la platja la rampa del canó i disparaven el projectil amb el CAP subjecte a una corda, fins a la nau, perquè el lliguessin al pal major, des del qual, amb una cistella, es traslladava els tripulants, un a un, cap a la platja, on s’havia muntat la torreta de referència i de subjecció de tot el sistema.
En l’actualitat, el CANÓ es guarda a l’edifici de la Fundació M.Torras, raó per la qual cal traslladar-lo a lloc segur, per poder-lo restaurar i instal·lar en algun indret adient, com homenatge a la gent del mar de Caldes (mariners, pescadors, nansers, mestres d’aixa) i en especial als qui de forma voluntària i altruista han participat en la protecció i salvament de persones a la platja i al mar.
FOT: Museu St.Feliu Guíxols / l’altre canó similar a l’estat espanyol
