Com sempre passa quan les eleccions truquen a la porta, els candidats i les candidatures s’esforcen en presentar el millor de cada casa. A part de les qualitats dels qui tenen la valentia de figurar a les llistes, normalment s’inclouen en els respectius programes propostes, proclames, afirmacions i negacions de tota mena, algunes de les quals, no sempre s’ajusten a la realitat del poble que pretenen governar.
Deixant molt clar que la bona voluntat i els bons propòsits es donen per suposats , no estaria de més que els candidats i candidates fessin un esforç per actualitzar la seva informació sobre l’estat i el perquè de les coses i dels afers col•lectius per evitar proposar allò que ja s’està fent o per anunciar
Igualment seria desitjable que no es perdés de vista el caràcter local de les eleccions del 24 de maig i s’evités la generalització de les propostes i la seva manca de concreció. Els veïns i veïnes de Caldes han de poder triar entre opcions polítiques que diguin les coses pel seu nom, que es comprometin en actuacions concretes i que a més de fer un llistat de problemes diguin com i quan els resoldran.
I és que a vegades sembla que no es tingui en compte que tot el que es fa o es vol fer, comporta o comportarà un cost i que en el cas que ens ocupa, el de la gestió d’un ajuntament, els recursos i fonts de finançament són extraordinàriament limitats. O que en l’organització administrativa del nostre país hi ha qüestions que no són de competència municipal per molt que afectin el dia a dia dels ciutadans
Si, ja sabem que quan es diu això, la resposta immediata dels qui no defineixen ni concreten es invocar la il•lusió, la imaginació i la capacitat de gestió – la seva, és clar, perquè per ells sembla que els altres no en tinguin-. I és aquí on novament el ciutadà, que si coneix els problemes concrets que l’afecten, es pregunta el perquè no se l’hi ofereixen respostes concretes en lloc de fiar-ho to a la imaginació dels candidats.
En ple segle XXI, on tot se sap o es pot saber, on la informació circula lliurement per internet i les xarxes socials, ja no hi ha espai polític per els xecs en blanc. S’ha de dir les coses pel seu nom i els qui es volen dedicar a la cosa pública han de “mullar-se” en les respostes més que no pas en les preguntes.
